Situada al sud del municipi, a un quilòmetre escàs, passada la Vall Major, es troba l'ermita construïda cap a l’ any 1378 com a agraïment a Sant Sebastià perquè havia allunyat la pesta de la població.

El 1768 va ser engrandida segurament a causa de l’augment de la població. Sembla que va ser igualment aquesta època en què començà el culte a Sant Roc. L’ampliació va consistir en allargar l’edifici cinc metres tot construint un nou arc d’estil romànic al lloc de l’antiga façana. La façana senzilla i harmoniosa i l’interior d'una nau, amb arcs apuntats que sostenen l'embigat de fusta. Ben a la vora hi ha la font de Sant Roc (de propietat privada), l'aigua de la qual tenia fama de miraculosa. La font de San Roc neix sota una roca, prop de l’ ermita que porta el mateix nom.

D’aquesta font, que no s’entronca mai malgrat que és a una alçada respectable, no se’n coneix la procedència .Gairebé sempre té un nivell estable però en anyades d’ abundor, l’ aigua sobreïx i dóna pas al naixement d’ una altra font en un terreny més baix, anomenada "Font del Clin Clan".

Els dies de la Festa Major d’agost s’hi celebra una sardinada popular a càrrec de la Penya Encara Belluga. A part, durant la resta de l’any, també es puja a l’ermita en altres ocasions, per la festivitat de Sant Roc i la festa de les dones.