11 construccions de pedra seca són declarades bé cultural d'interès nacional

El conjunt és un cas extraordinàriament representatiu del ric patrimoni agrari per la seva diversitat tipològica.

Els elements i conjunts de construccions proposats per la seva protecció tenen un valor de representació de la realitat històrica recent no només de les valls i altiplans de Torrebesses, sinó també de l’àmbit pròxim de les Garrigues i el Segrià garriguenc, i per extensió del conjunt de les contrades d’interior del país.

Sèquies i sequions, basses, cisternes, pous, sínies, aljubs, cogulles i altres elements s’adapten a l’aprofitament de l’escassa aigua que es pot recollir en els altiplans i costers, però la majoria i els més abundants miren d’aprofitar l’aigua dels fons de vall.

Allà s’hi trobaven les reserves d’aigua més assequibles en els moments que l’aigua superficial desapareixia i s’havien de buscar altres fonts de subministrament: les aigües subterrànies, a les quals calia accedir a través de pous. Per damunt dels fons de vall principals, l'aigua fou objecte d'aprofitament a través de les escorrenties de la pluja que s’aconduïen cap a diferents tipus de dipòsits: les basses en els terrenys més tous i les cogulles o cadolles i els aljubs sobre els estrats de roca.

Per satisfer les múltiples necessitats domèstiques que comprenen tant les necessitats de beure de les persones com dels animals, així com les necessitats de cuinar i preparació d’aliments, a més de la neteja de la casa o de la roba, es van originar a diferents estratègies familiars, que desembocaren en diferents solucions infraestructurals que van des de les basses, fonts i pous col·lectius de l’entorn del nucli fins a les cisternes de les cases i altres solucions individuals.